L’adicció és considerada com una malaltia crònica que es caracteritza per una cerca patològica de recompensa i/o evasió mitjançant l’ús de substàncies o altres conductes, de la qual no es pot prescindir per raons de dependència.
- L’adicció és una malaltia crònica del cervell que es caracteritza pel consum abusiu de substàncies de caràcter pscio-actiu. El cervell es veu alterat a través de dita pràctica, provocant un canvi en la seva fisionomia i funcionament.
- Una conducta seria adictiva quan la persona perd el control sobre aquesta, quan deixa de decidir sobre el què fa, i aquesta conducta la que té control sobre la persona, causant-li repercusions en la seva funcionalitat i el seu benestar.
- La OMS va determinar l’any 1952 que l’adicció és una malaltia física i psico-emocional que crea una dependència o necessitat cap a una substància, activitat o ralació.
- L’adicció altera el funcionament cerebral i impedeix la correcta presa de decisions, inhibeix el control d’impulsos i potencía les respostes automàtiques relacionades amb els conductes adictives.
“ DESMONTANT MITES’’ – FORÇA DE VOLUNTAT –
Cert és que la decisió inicial de consumir és voluntaria però quan el seu ús es converteix en abús i el abús en dependència de drogues, la capacitat individual d’auto-control és insuficient. Això es deu als canvis cerebrals que afecten al judici, a la presa de decisions, al aprenentatge, la memòria i el control del comportament; el que comporta conductes compulsives i destructives resultat de l‘adicció.
En els resultats de les investigacions d’una de les institucions més prestigioses del món, per ser un referent en el món de les adiccions, NIDA (National Institute on Drug Abuse), considera l’adicció com una malaltia cerebral crònica, que es desenvolupa en un context social i que està dotada per un clar component genètic. Així doncs, entenem en ella la força de la multi-causalitat, per ser el resultat d’una integració gen- ambient-estrès, i amb comorbilitat amb altres trastorns.